L'Agrupació Musical La Lírica de Silla volem felicitar-vos
amb aquesta bonica targeta nadalenca de LAIA FRANCÉS CALATAYUD, alumna de
Sensibilització, que ha estat triada guanyadora d'entre totes les que s'han
presentat
per alumnes de l'Escola de Música.
per alumnes de l'Escola de Música.
CONCERT DE NADAL (Dissabte, 17 de desembre de 2016)
Sublim el Concert Extraordinari de Nadal ofert pel Cor Jove,
Coral Polifònica i Orquestra de La Lírica de Silla. Un any més La Lírica s’ha
superat amb escreix. Gràcies a tots plegats: components del Cor Jove, Coral i
Orquestra, i els seus directors, Xelo Gonzàlez, Francesc Xavier Gomis, José
Duce i Francisco Valero-Terribas, perquè tots junts treballeu de valent
setmana rere setmana per assolir un treball artístic amb molta dignitat. Una
especial felicitació a les xiquetes i xiquets del Cor Jove per tan magnífica
actuació, interpretació i saber estar en l’escenari. No hi ha cap dubte que sou
uns excel·lents alumnes que apreneu i apliqueu tota allò que els vostres
mestres us intenten transmetre. Xelo i Xavi estan enormement orgullosos perquè
per a d’ells és tot un goig treballar amb vosaltres. Tots estem orgullosos del
vostre treball. I als pares i mares, moltíssimes gràcies per confiar amb
nosaltres, per la vostra col·laboració i la responsabilitat amb la Societat
musical.
Tanquem l’any de la millor forma que ho podíem fer, tots
junts: músics, famílies i amics, i ho fem en un concert molt especial, el
Concert de Nadal, i amb un propòsit de Pau i Solidaritat. Aquest és el missatge
que l’Agrupació Musical La Lírica de Silla us vol transmetre a tots els que ens
seguiu i ens llegiu a diari.
CONTE DE NADAL
Aquella nit Hahmed és va despertar sobresaltat perquè un
potent resplendor es filtrava a través del tendal on pernoctava amb la seua
família. Zaira, la germana major, l’acaronà entre els seus braços i li va dir:
tranquil Hahmed, no passa rés, ja no som allí, ací estem del tot segurs.
Temptada per la curiositat, Zaira aguaità per un dels forats de la tenda
comprovant que aquella llum provenia d’una estrella que coronava el cel
enlluernant el camp de refugiats.
En aquell precís instant, a molts quilòmetres de distància i
en una ciutat espanyola, dos germans anomenats Marc i Josep desafiaven la son,
delerant que les hores passaren amb rapidesa i així poder obrir els regals que
cada any rebien per Nadal.
Zaira, que mai no demanava res, en veure l’estrella
brillant, no va poder resistir la temptació d’encomanar-li uns quants desitjos.
Tancà els ulls i li demanà amb molta força poder retornar algun dia a Síria, el
seu país. Demanà que el seu germanet, que tenia set anys, poguera descansar una
nit sense somniar amb l’esclat de les bombes, doncs, durant moltes nits, aquell
soroll havia estat la seua temuda cançó de bressol. Desitjà tenir notícies de
son pare, i que sa mare es recuperara de la malaltia que la tenia impedida.
Quan el sol feu acte de presència i els milers de persones
eixiren dels improvisats habitacles, comprovaren bocabadats que l’estranya llum
encara persistia a dalt del cel.
Mentrestant, molt lluny d’allí, Marc i Josep és despertaren,
corregueren al menjador de sa casa, i davall d’un avet frondós perfectament
decorat, trobaren tota mena de paquets embolicats amb papers de colors
vistosos. Amb el convenciment que havien sigut molts bons xiquets i que, sens
dubte mereixien tants regals, els obriren entusiasmats. Sa mare i son pare
se’ls miraven feliços en comprovar la seua alegria. I tots plegats prepararen
les viandes que més tard compartiren amb la resta de la família al caliu del
confortable llar.
Al camp de refugiats, passat l’impacte que deixà l’estrella,
Zaira hagué d’anar a buscar aigua, rentar sa mare i procurar algun aliment al
seu germà. Als seus deu anys, feia temps que havia perdut el somriure, i els
seus ulls negres havien deixat de brillar. Amb molta il·lusió esperava que sa
mare tornara a caminar i que son pare fóra viu i al seu costat. Però, en aquell
lloc no hi havia festes, ni celebracions, ni regals... tan sols una escarnida
lluita per la supervivència.
Marc i Josep gaudien dels seus joguets acabats d’estrenar,
mentre a la televisió emetien imatges d’una de tantes ciutats en guerra, dels
centenars de ferits i morts, de l’èxode de les persones fugint de l’horror,
dels camps de refugiats. D’altres que es juguen la vida viatjant en pateres cap
a la terra promesa, dels que han perdut el treball i la casa per no poder fer
front a una hipoteca, dels menjadors socials, de les víctimes de la violència,
dels hospitals atapeïts de malats... I de tanta gent ignominiosa que roba i
estafa sense escrúpols. Per això alçaren el cap quan algú va dir: per favor,
lleveu les noticies de la tele que estem a taula i és el dia de Nadal.
Aleshores Marc, el més menut, preguntà tot sorprès: mare, que només és Nadal a
casa nostra? Però, no va tindre resposta.
Com Marc, ens hem de preguntar si aquest any és només Nadal
a casa nostra.
Esperem que aquest concert contribuisca a obrir-nos
l’esperit, ser més feliços, i contagiar i regalar eixa felicitat a qui més ho
necessita.
En nom de l'Agrupació Musical “La Lírica” de Silla, els
desitgem unes bones festes i un feliç any nou.
AUDIOS DEL CONCERT
