20 de des. 2016

L'Agrupació Musical La Lírica de Silla volem felicitar-vos amb aquesta bonica targeta nadalenca de LAIA FRANCÉS CALATAYUD, alumna de Sensibilització, que ha estat triada guanyadora d'entre totes les que s'han presentat 
per alumnes de l'Escola de Música.




CONCERT DE NADAL (Dissabte, 17 de desembre de 2016)




Sublim el Concert Extraordinari de Nadal ofert pel Cor Jove, Coral Polifònica i Orquestra de La Lírica de Silla. Un any més La Lírica s’ha superat amb escreix. Gràcies a tots plegats: components del Cor Jove, Coral i Orquestra, i els seus directors, Xelo Gonzàlez, Francesc Xavier Gomis, José Duce i Francisco Valero-Terribas,  perquè tots junts treballeu de valent setmana rere setmana per assolir un treball artístic amb molta dignitat. Una especial felicitació a les xiquetes i xiquets del Cor Jove per tan magnífica actuació, interpretació i saber estar en l’escenari. No hi ha cap dubte que sou uns excel·lents alumnes que apreneu i apliqueu tota allò que els vostres mestres us intenten transmetre. Xelo i Xavi estan enormement orgullosos perquè per a d’ells és tot un goig treballar amb vosaltres. Tots estem orgullosos del vostre treball. I als pares i mares, moltíssimes gràcies per confiar amb nosaltres, per la vostra col·laboració i la responsabilitat amb la Societat musical.

Tanquem l’any de la millor forma que ho podíem fer, tots junts: músics, famílies i amics, i ho fem en un concert molt especial, el Concert de Nadal, i amb un propòsit de Pau i Solidaritat. Aquest és el missatge que l’Agrupació Musical La Lírica de Silla us vol transmetre a tots els que ens seguiu i ens llegiu a diari.


CONTE DE NADAL

Aquella nit Hahmed és va despertar sobresaltat perquè un potent resplendor es filtrava a través del tendal on pernoctava amb la seua família. Zaira, la germana major, l’acaronà entre els seus braços i li va dir: tranquil Hahmed, no passa rés, ja no som allí, ací estem del tot  segurs. Temptada per la curiositat, Zaira aguaità per un dels forats de la tenda comprovant que aquella llum provenia d’una estrella que coronava el cel enlluernant el camp de refugiats.

En aquell precís instant, a molts quilòmetres de distància i en una ciutat espanyola, dos germans anomenats Marc i Josep desafiaven la son, delerant que les hores passaren amb rapidesa i així poder obrir els regals que cada any rebien per Nadal.

Zaira, que mai no demanava res, en veure l’estrella brillant, no va poder resistir la temptació d’encomanar-li uns quants desitjos. Tancà els ulls i li demanà amb molta força poder retornar algun dia a Síria, el seu país. Demanà que el seu germanet, que tenia set anys, poguera descansar una nit sense somniar amb l’esclat de les bombes, doncs, durant moltes nits, aquell soroll havia estat la seua temuda cançó de bressol. Desitjà tenir notícies de son pare, i que sa mare es recuperara de la malaltia que la tenia impedida.

Quan el sol feu acte de presència i els milers de persones eixiren dels improvisats habitacles, comprovaren bocabadats que l’estranya llum encara persistia a dalt del cel.

Mentrestant, molt lluny d’allí, Marc i Josep és despertaren, corregueren al menjador de sa casa, i davall d’un avet frondós perfectament decorat, trobaren tota mena de paquets embolicats amb papers de colors vistosos. Amb el convenciment que havien sigut molts bons xiquets i que, sens dubte mereixien tants regals, els obriren entusiasmats. Sa mare i son pare se’ls miraven feliços en comprovar la seua alegria. I tots plegats prepararen les viandes que més tard compartiren amb la resta de la família al caliu del confortable llar.

Al camp de refugiats, passat l’impacte que deixà l’estrella, Zaira hagué d’anar a buscar aigua, rentar sa mare i procurar algun aliment al seu germà. Als seus deu anys, feia temps que havia perdut el somriure, i els seus ulls negres havien deixat de brillar. Amb molta il·lusió esperava que sa mare tornara a caminar i que son pare fóra viu i al seu costat. Però, en aquell lloc no hi havia festes, ni celebracions, ni regals... tan sols una escarnida lluita per la supervivència.

Marc i Josep gaudien dels seus joguets acabats d’estrenar, mentre a la televisió emetien imatges d’una de tantes ciutats en guerra, dels centenars de ferits i morts, de l’èxode de les persones fugint de l’horror, dels camps de refugiats. D’altres que es juguen la vida viatjant en pateres cap a la terra promesa, dels que han perdut el treball i la casa per no poder fer front a una hipoteca, dels menjadors socials, de les víctimes de la violència, dels hospitals atapeïts de malats... I de tanta gent ignominiosa que roba i estafa sense escrúpols. Per això alçaren el cap quan algú va dir: per favor, lleveu les noticies de la tele que estem a taula i és el dia de Nadal. Aleshores Marc, el més menut, preguntà tot sorprès: mare, que només és Nadal a casa nostra? Però, no va tindre resposta.

Com Marc, ens hem de preguntar si aquest any és només Nadal a casa nostra.

Esperem que aquest concert contribuisca a obrir-nos l’esperit, ser més feliços, i contagiar i regalar eixa felicitat a qui més ho necessita.

En nom de l'Agrupació Musical “La Lírica” de Silla, els desitgem unes bones festes i un feliç any nou.


AUDIOS DEL CONCERT

Benvinguts a l'espectacle
Dansa Hongaresa nº 5
Ens hem alegrat
Temps de Nadal
Canon (Pachebel)
Vals irregular
Cançó de bres per a una princesa negra
Allelujah
Ave Maria (Caccini)
El dimoni escuat
Marxa dels Reis
Gabriel's oboe
Vita nostra
Bohemian Rhapsody
Un mundo feliz
So this is Christmas (War is over)
Conte de Nadal
Marxa Radetzky